Mostrando entradas con la etiqueta Cuentos para Lier. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta Cuentos para Lier. Mostrar todas las entradas

domingo, 21 de septiembre de 2014

"Las dos princesas" (Cuentos de siempre - XXI)

          Las dos princesas          
Es un  cuento de los hermanos Grimn.


Había una vez un príncipe que yendo en busca de su prometida, conoce a una hermosa doncella que sólo ve por unos instantes. Continúa su camino, y al llegar al castillo de su futura esposa, la obsesión por la bella desconocida le lleva a su búsqueda incesante y a descubrir la mentira que hay en el palacio …

Si quieres  leer, ver o escuchar más cuentos en haixeder... 
pincha en el enlace que  quieras:
Ipuin gehiago irkurri, ikusi edota entzuteko...sakatu nahi duzun estekan:

 *  "La ratita presumida" / "Sagutxu Kaskarina (pinpirina)":

 *  "Caperucita Roja" / "Txanogorritxu":

 *  "Los tres cerditos y el lobo" / "Hiru txerrikumeak":

 *  "El lobo y los 7 cabritos" / "Otsoa eta zazpi antxumeak":

 *  "Cenicienta" / "Errauskiñe":

 *  "La liebre y la tortuga" / "Erbia eta dortoka":

 *  "Pulgarcito" / "Erpurutxo"

 *  "Hansel y Gretel "  /  "Hansel eta Gretel"

  * "El gato con botas"  /  "Katu Botaduna"

 *  "Los músicos de Bremen" / "Bremengo musikariak"

 *  "La cigarra y la hormiga" / "Inurria eta txirrita" y "¿Quién le pone el cascabel al gato"

 *  "Garbancito" / "Barbantxo"

 *  "La Bella Durmiente" / "Loti Ederra"

 *  "Blancanieves y los siete enanitos" / "Edurnezuri eta zazpi ipotxak"

 *  "El patito feo" / "Ahatetxo itsusia"

 *  "Pinocho" / "Pinotxo"

 *  "Peter Pan"

 * "El sastrecillo valiente" / "Jostuntxo ausarta"

domingo, 24 de agosto de 2014

"El sastrecillo valiente" / "Jostuntxo ausarta" (Cuentos de siempre - XX)

          El sastrecillo valiente          
El sastrecillo valiente o Siete de un golpe  es el cuento de hadas número 20 de la colección Cuentos de la infancia y del hogar (Kinder- und Hausmärchen), de los hermanos Grimm, escritores y filólogos alemanes célebres por sus cuentos para niños.  

Un sastre estaba siendo molestado por siete moscas mientras trabajaba y decidió acabar con ellas inmediatamente, y así lo hizo de una sola vez. Orgulloso de su hazaña, pues la cosa no era fácil, se hizo un cinturón donde bordó Siete de un golpe, y decidió que el mundo debía conocer su proeza y así echó a andar. En el camino se encontró con un gigante que, creyendo que la frase se refería a hombres en vez de moscas, le muestra respeto. Sin embargo, el gigante le pone a prueba en numerosos ocasiones, de las que el sastrecillo valiente sale indemne gracias a su ingenio. Después de librarse de él, llega a un reino donde también la frase de Siete de un golpe es interpretada como el lema de un poderoso guerrero, e impresionados, le encargan liberar la región de dos gigantes, un unicornio y un temible jabalí que tienen atemorizados a sus habitantes. A cambio, recibirá la mitad de un reino y la mano de una princesa. Nuevamente, haciendo uso de su inteligencia, el sastrecillo superará los retos que se le presentan consiguiendo después la magnífica recompensa.




          Jostuntxo ausarta          

Jostun txiki ausarta edo Jostuntxo ausarta, Das tapfere Schneiderlein jatorrizko alemaneraz, Zazpi batera azpizenburupean, 1812. urtean lehen aldiz Grimm anaiek beren Kinder- und Hausmärchen (euskaraz, Etxeko eta haurren ipuinak), ipuin bilduman jasotako Europako herri ipuina da.

Haria
Egun batean, jostun trebea zen gizon bat lanean ari zela, marmelada saltzen zuen nekazari baten aldarria entzun zuen kalean. Bere etxera igotzeko esan zion jostunak eta lau ontza marmelada erosi zion, nekazaria amorruz utzirik, erosketa handiagoa espero baitzuen.
Marmelada ogi xerra batean zabaldu zuen dastatzeko, baina aurrena lana bukatzea nahiago izan zuen. Bitartean, euliak marmelada inguruan hasi ziren burrunban. Jostuna konturatu zenean, zapi batez behin eta berriz jo zituen euliak. Azkenean hogei euli akabatu zituela ikustean, guztiz txunditu zen eta egindako balentria herrian eta baita mundu osoan zabaldu behar zuela pentsatuz, gerriko bat hartu eta bertan hitz hauek idatzi zituen: "Zazpi batera". Bere balentria zabaltzeko bidaian abiatu aurretik, gazta bat eta zuhaixka batean aurkitu zuen txori bat hartu zituen.
Mendian gora zihoala, erraldoi batekin egin zuen topo eta munduan zehar berarekin ibiltzeko gonbitea egin zion jostunak. Gizon txikia ikustean, erraldoiak destainaz erantzun zion baina orduan jostun txikiak gerrikoa erakutsi eta erraldoiak "Zazpi batera" irakurtzean, zazpi gizon batera garaitu zituela pentsatu zuen eta orduan errespetu piska bat hartuta, berarekin erronkan aritzea pentsatu zuen, indarrak neurtzeko edo.
Erraldoiak harri bat eskutan estutu zuen, halako indarrez, non ur tanta batzuk ateratzea lortu baitzuen. Jostuna orduan, bere gazta hartu, estutu eta zuku guztia atera zion. Erraldoia harri eta zur geratu zen.
Jarraian, erraldoiak harri bat hartu eta halako indarrez jaurti zuen non bistaz ezin baitzen ikusi. Azkenean harria lurrera erori zen ordea. Jostunak, berriz, txoria askatu eta honek zerurantz egin zuen hegaka, bistaz galdu arte. Erraldoiak jaurtiketan ere trebea zela aitortu behar izan zuen.
Ondoren, basoan eroritako zuhaitz bat basotik ateratzen lagunduko zion esan zion jostu txikiari. Jostunak enborretik heltzeko esan zion erraldoiari, berak adarretatik helduko ziola esanez. Erraldoiak halaxe egin zuen eta aurrera begira jarri behar izan zuen, jostunak adarretan igota lasai lasai zihoala. Erraldoiak nekatuta zegoela esan zion azkenean eta enborra lurrean utzi behar zuela. Jostun txikiak adarretatik berehala salto egin eta zuhaitza adarretatik heltzen zuela itxurak eginez, halako erraldoiak nolatan ezin zuen zuhaitz bat gainean hartu bota zion erraldoiari.
Gereziondo baten ondoan pasa zirenean, gereziondoa makurtu zuen erraldoiak jostuntxoak gereziak jan zitzan. Halako batean, gereziondoa askatu eta jostuntxo airean ibili zen eta lurrera minik hartu gabe erori. Erraldoiak gereziondoari nolatan ezin zion eutsi galdetu zion eta orduan jostuntxoak ehiztari batzuk tiroka ikusi zituelako egin zuela salto esan zion erraldoiari. Jostuntxoak ea berak berdina egiteko gauza zen galdetu zion eta horrela, erraldoia saiatu egin zen gereziondo gainetik salto egiten baina adar artean trabaturik geratu zen. Askatu zenean, erraldoiak bere etxera gonbidatu zuen. Erraldoiaren etxe handian jostun txikiak erraldoia beste erraldoi batzuekin bizi zela ikusi zuen. Lo egiteko, beraien ohantze zabal bat eskaini zion baina hura beretzat gehiegi zela-eta, jostuntxoak txoko batean lo egitea erabaki zuen azkenik. Erraldoiak gaueko ilunpean burnizko barra bat hartu eta ohantzea kolpatu zuen indarrez jostuntxoa hiltzeko asmoz. Goizaldean basora zihoazela, harri eta zur geratu ziren jostuntxoa beti bezala pozik eta alai ikustean eta ikaraturik arineketan ihesi egin zuten.
Jostuntxoak bere bidea jarraitu eta erregearen jauregi batera heldu zen. Belar gainean lo hartu eta jauregiko zaldun batzuk inguratu zitzaizkion. "Zazpi batera" zioen gerrikoa ikusi zutenean, gudari ausart baten aurrean zeudela pentsatu zuten eta erregeari eman zioten horren berri. Erregeak, jostuntxoak esnatu bezain laster, bere mesedetara jarri nahi ote zuen galdetzeko esan zien zaldunei. Jostuntxoak onartu egin zuen proposamena baino zaldunek begi txarrez ikusten zuten eta beldurrez ere bai, bere aurka hasiz gero, aldi bakoitzean beraietako zazpi garaituko zituela pentsatzen baitzuten. Horrela, zaldunek erretiroa eskatu zioten erregeari. Erregeak jostunak agintea ken ziezaiokeela beldurrez, erresuma birrintzen zuten bi erraldoi akabatzeko proposatu zion eta horrela eginez gero, erresumaren erdia eta printzesaren eskua beretzat jasoko zituela. Ehun zaldun ere jarri zizkion laguntzeko. Erraldoiak bizi ziren basora heldu zirenean, jostuntxoak bertan gertazeko esan zien zaldunei.
Erraldoiak lo egiten zuten tokitik gertu, zuhaitz baten gainera igo eta bertatik harri koskor bat bota zuen erraldoi baten gainera. Erraldoia esnatu eta beste erraldoiari bota zion errua. Berriro biek lo hartu eta berdina egin zuen jostun txikiak beste erraldoiarekin. Azkenean, bi erraldoiak borroketan hasi ziren: bi zuhaitz sustraietatik atera eta elkar joka hasi ziren, biak hil arte. Hala ere, jostuntxoak salto egin eta ezpataz ebaki zien bularra. Zaldunengana iritsi zenean, harro esan zien erraldoiek bi zuhaitzez gogor borrokatu arren, garaituak zituela.
Ordainsaria hartzera joan zenean, erregeak bere hitza ez zuen bete eta ordainsaria jasotzeko, aurretik kalte handiak egiten zituen adarbakar bat harrapatu beharko zuela esan zion. "Zazpi batera" leloa errepikatuz, basora sartu zen eskuan soka eta aizkora hartuta. Adarbakarra aurkitu zuenean, zuhaitz baten aurrean jarri zen. Adarbakarra berarengana oldartu zenean, zuhaitz atzera joan eta adarbakarra iltzaturik geratu zen zuhaitzaren enborrean. Jostun txikiak adarbakarra lotu, aizkoraz adarra moztu eta horrela eraman zuen jauregira.
Horrela ere ez zion erregeak ordainsaria eman nahi, aurretik basoan triskantza itzelak egiten zituen basurde bat, ehiztariak lagun, harrapatu behar zuela aitzakiaz. Ehiztariak baso bazterrean utzirik, horiek ere basurdearen beldur baitziren, basurde bila sartu zen basora jostuntxoa. Basurdeak ikusi zuenean, berarengana oldartu zen berehala baina jostuntxoa baseliza batera sartu, atzeko leiho txikitik berriz ere atera eta basurdea bere atzetik baselizara sartu bezain laster, baselizako aurreko atea itxi zuen. Ehiztariak harri eta zur geratu ziren jostuntxoak basurdea erakutsi zienean.
Horrela azkenik, erregeak, pozik jostuntxoaren ausardia zela-eta, erresumaren erdia eta printzesaren eskua eman zizkion, hasieran hitz eman bezala.




Si quieres  leer, ver o escuchar más cuentos en haixeder... pincha en el enlace que  quieras:
Ipuin gehiago irkurri, ikusi edota entzuteko...sakatu nahi duzun estekan:

 *  "La ratita presumida" / "Sagutxu Kaskarina (pinpirina)":

 *  "Caperucita Roja" / "Txanogorritxu":

 *  "Los tres cerditos y el lobo" / "Hiru txerrikumeak":

 *  "El lobo y los 7 cabritos" / "Otsoa eta zazpi antxumeak":

 *  "Cenicienta" / "Errauskiñe":

 *  "La liebre y la tortuga" / "Erbia eta dortoka":

 *  "Pulgarcito" / "Erpurutxo"

 *  "Hansel y Gretel "  /  "Hansel eta Gretel"

  * "El gato con botas"  /  "Katu Botaduna"

 *  "Los músicos de Bremen" / "Bremengo musikariak"

 *  "La cigarra y la hormiga" / "Inurria eta txirrita" y "¿Quién le pone el cascabel al gato"

 *  "Garbancito" / "Barbantxo"

 *  "La Bella Durmiente" / "Loti Ederra"

 *  "Blancanieves y los siete enanitos" / "Edurnezuri eta zazpi ipotxak"

 *  "El patito feo" / "Ahatetxo itsusia"

 *  "Pinocho" / "Pinotxo"

 *  "Peter Pan"

sábado, 23 de agosto de 2014

"El flautista de Hamelin" / "Hamelingo xirularia" (Cuentos de siempre XIX)

          El flautista de Hamelin          
(Blog Moretxutik hartutako irudia)

El flautista de Hamelín es una fábula o leyenda, documentada por los Hermanos Grimm (cuyo título original alemán es Der Rattenfänger von Hameln, que se traduciría como El cazador de ratas de Hamelín), que cuenta la historia de una misteriosa desgracia acaecida en la ciudad de Hamelín (Hameln en alemán), Alemania, el 26 de junio de 1284. Además existe un famoso poema en inglés sobre este tema escrito por Robert Browning.

En 1284 la ciudad de Hamelín estaba infestada de ratas. Un buen día apareció un desconocido que ofreció sus servicios a los habitantes del pueblo. A cambio de una recompensa, él les libraría de todas las ratas, a lo que los aldeanos se comprometieron. Entonces el desconocido flautista empezó a tocar su flauta, y todas las ratas salieron de sus cubiles y agujeros y empezaron a caminar hacia donde la música sonaba. Una vez que todas las ratas estuvieron reunidas en torno al flautista, éste empezó a caminar y todas las ratas le siguieron al sonido de la música. El flautista se dirigió hacia el río Weser y las ratas, que iban tras él, perecieron ahogadas.

Cumplida su misión, el hombre volvió al pueblo a reclamar su recompensa, pero los aldeanos se negaron a pagarle. El cazador de ratas, muy enfadado, abandonaría el pueblo para volver poco después, el 26 de junio (fiesta de los santos Juan y Pablo), en busca de venganza.

Mientras los habitantes del pueblo estaban en la iglesia, el hombre volvió a tocar con la flauta su extraña música. Esta vez fueron los niños, ciento treinta niños y niñas, los que le siguieron al compás de la música, y abandonando el pueblo los llevó hasta una cueva. Nunca más se les volvió a ver. Según algunas versiones, algunos de los niños se quedan atrás, un niño cojo que no los pudo seguir por no poder caminar bien, uno sordo, que solo los siguió por curiosidad, y otro ciego, que no podía ver hacia donde los llevaban y se perdió, y estos les informan a los aldeanos.

En otras versiones, el flautista retorna a los niños una vez que los aldeanos le pagan lo que le prometieron, o en ocasiones hasta más.



          Hamelingo xirularia          

Hamelingo txirularia besteak beste Grimm anaiek  jasotako kondaira da, Der Rattenfänger von Hameln  izenburupean (euskaraz, Hamelingo Arratoi Ehiztaria), Hamelingo hirian 1284ko ekainaren 26an izandako ezbehar bat dela-eta.

Haria
Hamelin hiria arratoiek hartuta zegoela, egun batean ezezagun bat agertu zen hirian. Ordainsari baten truke, berak arratoi guztiak akabatuko zituela esan zien. Herritarrek bere proposamena onartu eta txirularia zen ezezagunak txirula atera, txirularen soinuaz arratoiak erakarri, bere atzetik abiatu eta azkenean hibai bazterrera eramanda hibaian ito ziren.
Arratoiak akabatuta, herritarrek ez zuten bere hitza bete eta txirulariari ez zioten ordainsaria eman. Txirulariak haserre alde egin zuen eta ekainaren 26 batean, hirira itzuli zen, hiritar guztiak elizan zeudela. Txirula jotzen hasi zen eta hiriko haur guztiak erakarriz, bere atzetik abiatu ziren horrela. Kobazulo batera heldu, kobazuloa itxi eta geroztik ez zuten haurren berririk izan. Grimm anaiek jasotako bertsioaren arabera, bi haur bakarrik salbatu ziren, bat herrena eta bestea itsua, eta beste guztiak Transilvanian agertu ziren.

Lueneburgeko eskuizkribua (c. 1440–50) da gertakariaren lehen berri idatzia ematen duen agiria.
(Wikipediatik hartutako irudia eta  informazioa)


Barakaldoko Alkartu Ikastolan, non Josebak (gure andereño Ascenen senarra) eta Amaiak lan egiten duten, ipuin honen antzerki bat prestatu zuten (Josebak zuzenduta eta Amaiaren 5 urteko ikasleak partaideak izan ziren). Ikusi nahi baduzue, Amaiaren blogean  eskugarri duzue, hurrengo esteka hau sakatuz gero: http://zuekin.blogspot.com.es/2014/02/hamelingo-txirularia.html




Si quieres  leer, ver o escuchar más cuentos en haixeder... pincha en el enlace que  quieras:
Ipuin gehiago irkurri, ikusi edota entzuteko...sakatu nahi duzun estekan:

 *  "La ratita presumida" / "Sagutxu Kaskarina (pinpirina)":

 *  "Caperucita Roja" / "Txanogorritxu":

 *  "Los tres cerditos y el lobo" / "Hiru txerrikumeak":

 *  "El lobo y los 7 cabritos" / "Otsoa eta zazpi antxumeak":

 *  "Cenicienta" / "Errauskiñe":

 *  "La liebre y la tortuga" / "Erbia eta dortoka":

 *  "Pulgarcito" / "Erpurutxo"

 *  "Hansel y Gretel "  /  "Hansel eta Gretel"

  * "El gato con botas"  /  "Katu Botaduna"

 *  "Los músicos de Bremen" / "Bremengo musikariak"

 *  "La cigarra y la hormiga" / "Inurria eta txirrita" y "¿Quién le pone el cascabel al gato"

 *  "Garbancito" / "Barbantxo"

 *  "La Bella Durmiente" / "Loti Ederra"

 *  "Blancanieves y los siete enanitos" / "Edurnezuri eta zazpi ipotxak"

 *  "El patito feo" / "Ahatetxo itsusia"

 *  "Pinocho" / "Pinotxo"

 *  "Peter Pan"

viernes, 22 de agosto de 2014

"Peter Pan" (Cuentos de siempre - XVIII)

          Peter Pan          
Peter Pan es el nombre de un personaje ficticio creado por el escritor escocés James Mattew Barrie para una obra de teatro estrenada en Londres el 27 de diciembre de 1904.
Peter Pan es un niño que puede volar y que nunca crece. Vive en el país de Nunca Jamás, una isla poblada tanto por piratas como por indios, hadas, y sirenas, y en donde vive numerosas aventuras fantásticas junto a sus amigos los Niños Perdidos.

          Protagonistas          
Peter Pan: También llamado "El niño maravilloso", "El hijo único de Nunca Jamás" o "El líder de los Niños Perdidos". Barrie postula que, antes de nacer, todos los bebés son aves; de aquí nace la figura de Peter Pan, un niño que salió volando por la ventana de su cuarto mientras sus padres dormían, porque les había oído hablar de las cosas que tenía que hacer cuando fuese adulto. Creyendo ser ave voló directo a los Jardines de Kensington, allí el hada Campanilla lo encontró y se lo llevó al País de Nunca Jamás.
Peter, es un puberto de unos 13 a 15 años, delgado, de pelo rubio-castaño y ojos verdes que viste un traje hecho con materia vegetal y cosas encontradas en la selva. Lleva también un puñal que suele usar como arma ofensiva y una flauta de Pan.
Peter es un niño, y en consecuencia puede llegar a ser cabezota, terco, egoísta y muy vanidoso. Sin embargo tiene un buen corazón, y no duda en ayudar a un amigo en problemas lanzándose al ataque con su propio grito de guerra, que adoptó de los indios. A pesar de ello, Peter fue quien le cortó la mano derecha al capitán Garfio y se la dio al cocodrilo, de lo cual se jacta constantemente, dándole una apariencia cruel a veces.
Peter vuela hasta la ventana de los Darling casi todas las noches, porque le gustan los cuentos que Wendy les cuenta a sus hermanos, y una noche, después de recuperar su sombra, Peter decide llevarlos al País de Nunca Jamás.
Cuando Wendy decide volver a su hogar con sus hermanos y los Niños Perdidos, Peter le promete a Wendy regresar de nuevo para oír sus cuentos.
Al final de la obra se le mienta como el niño que guía las almas de los niños muertos antes de tiempo hacia el más allá.
Wendy Darling: Es una hermosa niña de 12 años que sueña con un lobezno en una rara isla que parece combinar bosque y jungla. Entre sus sueños se le aparece Peter Pan pero es varios días después que lo conoce realmente.
Ésta acompaña a Peter a Nunca Jamás, porque le gusta la idea de ser una madre, y despierta a sus hermanos Michael y John para que también vayan con ella. En el libro se comporta como una madre y llega a decir frases que su propia madre decía tales como. «Dios mío, a veces pienso que las solteras son de envidiar» y «A veces los niños son más una maldición, que una bendición»
El capitán Garfio le hace ver que huyó de su casa y que pudo ser una decepción para sus padres, esa acción tan precipitada. Tanto Peter como Garfio la quieren como madre, por su talento para contar cuentos y por su gran cariño y sensibilidad. Después vuelve a casa junto con sus hermanos y los Niños Perdidos.

Campanilla: Fue el hada que adoptó y crió a Peter Pan, y posiblemente la causa de que sea un tanto presumido. Es muy celosa, vanidosa y sobre protectora, tanto así como para animar a los Niños Perdidos a que ataquen a Wendy, diciéndoles que es un ave que Peter quiere que eliminen. En realidad no es mala pero las hadas son tan pequeñas que solo tienen espacio para un sentimiento a la vez, pero llega a entenderse con Wendy en parte de la historia. Demostrando su estima por Peter, se apura a beber su medicina envenenada causándole casi la muerte, pero este logra salvarla.





John y Michael Darling: Son los hermanos de Wendy, de 10 y 4 años respectivamente. Les encanta oír los cuentos que su hermana les cuenta por las noches.
Se llevan bastante bien con los Niños Perdidos, así como con Tigrilla, la princesa india. Aunque son personajes del libro, tienen poca importancia.

Los Niños Perdidos: Son una cuadrilla de pequeños y traviesos niños que viven con Peter Pan y Campanilla en una cueva secreta para que Garfio no los descubra. Ellos son: Nibs, Curly, Slightly, Tootles y los Gemelos. En algunas ediciones españolas los nombres de los niños perdidos fueron traducidos como: Lelo, Rizos, Avispado, Presuntuoso y los Gemelos.

Los Piratas: Los antagonistas principales de la obra, son una pandilla de crueles y sanguinarios bandidos que tripulan el Jolly Roger a las órdenes del Capitán Garfio (el pirata principal), un pirata manipulador y despiadado que quiere asesinar a Peter Pan, pues este le cortó la mano derecha y se la dio de comer a un cocodrilo gigante, y a este le gustó tanto el sabor del capitán que lo sigue a todas partes para devorarlo. La tripulación acusa a su capitán de haber olvidado las actividades propias de los piratas, como robar y saquear, pues se pasa el día buscando el escondite de Peter Pan.

Los Picaninny: son una tribu de nativos norteamericanos que llegaron a Nunca Jamás por medios desconocidos. Son grandes amigos de Peter Pan y enemigos jurados de los piratas.

George y Mary Darling: Son los padres de Wendy, John y Michael, aparecen como adultos serios y responsables. George trabaja en un banco y le causa cierta extrañeza o miedo a Wendy. Lo que sus hijos no saben es que George fue amigo de Peter Pan y uno de los Niños Perdidos.



          Peter Pan          

Peter Pan James Matthew Barrie  idazleak sortutako pertsonaia da. Bere lehen agerpena The little white bird (Txoritxo zuria) (1902) eleberrian izan zen. Gero beste hiru agerpen egin zuen: Peter Pan or the boy who would not grow up (Peter Pan edo hazi nahi ez zuen mutikoa) (1904) antzezlanean eta Peter Pan in Kensington Gardens (Peter Pan Kensington Lorategietan) (1906) eta Peter and Wendy (Peter eta Wendy) (1911) eleberrietan.
Hazteari uko egiten duen umea da Peter Pan. Beraz, etengabeko abenturetan bizi da Sekula Betiko Lurraldean, beste ume batzuekin batera.
(Wikipediatik hartutako informazioa)
Pertsonaiaren sorrera
James Matthew Barrie  Peter Pan pertsonaia sortu zuen Sylvia Llewelyn Davies lagunaren seme-alabei kontatzen zizkien ipuinetan oinarrituta.
Izena bi aldetatik dator:
·                     Sylviaren semerik txikienaren (Peter Llewelyn Davies) izenetik.
·                     Basoetako jaiko greziarren (Pan) izenetik


Idatzi da Peter Pan iturburua idazlearen anaia nagusia izan zela. David Barrie 13 urterekin hil zen istripu batean eta bion ama lur jota geratu zen betiko.

Si quieres  leer, ver o escuchar más cuentos en haixeder... pincha en el enlace que  quieras:
Ipuin gehiago irkurri, ikusi edota entzuteko...sakatu nahi duzun estekan:

 *  "La ratita presumida" / "Sagutxu Kaskarina (pinpirina)":

 *  "Caperucita Roja" / "Txanogorritxu":

 *  "Los tres cerditos y el lobo" / "Hiru txerrikumeak":

 *  "El lobo y los 7 cabritos" / "Otsoa eta zazpi antxumeak":

 *  "Cenicienta" / "Errauskiñe":

 *  "La liebre y la tortuga" / "Erbia eta dortoka":

 *  "Pulgarcito" / "Erpurutxo"

 *  "Hansel y Gretel "  /  "Hansel eta Gretel"

  * "El gato con botas"  /  "Katu Botaduna"

 *  "Los músicos de Bremen" / "Bremengo musikariak"

 *  "La cigarra y la hormiga" / "Inurria eta txirrita" y "¿Quién le pone el cascabel al gato"

 *  "Garbancito" / "Barbantxo"

 *  "La Bella Durmiente" / "Loti Ederra"

 *  "Blancanieves y los siete enanitos" / "Edurnezuri eta zazpi ipotxak"

 *  "El patito feo" / "Ahatetxo itsusia"

 *  "Pinocho" / "Pinotxo"
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...